Parlarem del negocis successoris “intervius” (és a dir, amb transmissió d’alguna liberalitats de present) i dels estrangers (concepte “sui generis” de les Illes, on sabem què vol dir i no sabem explicar-ho) que habiten les Illes.
La recerca de l’estranger resident per oferir-li fer pactes successoris particulars i “inter vius”, apel·lant a l’aplicació del dret civil balear en virtut de la residència, s’ha posat de moda en els sectors lliberals de les consultores jurídiques i altres “lobbys”.
Tot això, venut tan alegrament, ens mostra la planificació econòmica i fiscal d’un “tour viàtic” amb el passaport del Reglament europeu de Successions 650/2012.
Això ens ho ha revelat la Resolució de 20 de gener de 2022, de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública. Per la qual cosa, ara es reclama una intervenció estatal harmonitzadora en relació amb la determinació de la llei aplicable que possibiliti o acabi amb el Tours viàtics:
· Pensem que no pot ser el mateix, a efectes de la “unitat de la successió”, el fet de transmetre un bé o varis de present, on el negoci més que successori és “inter vius”, que un pacte successori amb efectes “mortis causa”.
· Tampoc no pot ser victorejat el fet de poder mutar de llei aplicable, entre residència i nacionalitat, segons convingui, per tal de poder fer donacions de llegítima i després morir amb una llei aplicable que no reconeix la llegítima dels que, d’acord amb la llei de la residència, l’haguessin rebuda; no parlem ja de vulnerar els drets del cònjuge vidu o la parella estable.
· I sobretot, no és poca cosa poder evitar respondre davant dels creditors amb el negoci “inter vius” perquè no hi ha transmissió de responsabilitat (assimilat a un llegat, no hi ha responsabilitat “ultra vires”? i dissimilat d’una donació, no hi rescissió?) i, a la mort del turista de viàtic, es pot haver buidat el patrimoni que havia de servir els creditors, incloent a la hisenda pública.
La sentència del TSJIB de 14 de maig de 2021 es va esforçar en liberalitzar la llibertat dispositiva, amb la meva opinió, perdent de vista el control de legalitat que l’ordenament jurídic general ha d’oferir als drets civils autonòmics, salvant-los de continuar sent (allà on “contra legem” es continuen integrant amb la tradició jurídica) paradigmes del món masculí foral-feudal i de continuar sostenent apel·lacions a la idiosincràsia masculina per exigir una llibertat individualista i reaccionaria a la funció social que l’herència ha de complir.
Per això, crec que hem de reconèixer la valentia de la DGSJiFP avisant de les vulneracions de principis (que sustenten drets democràtics de veritat) a les que ens condueix aquest tipus de llibertats (de l’època dels Privilegis i Franqueses):
Diu la Resolució de 20 de gener de 2022, de la Direcció General de Seguritat Jurídica i Fe Pública, avisant d’un primer problema:
1. La vulneració del principi de primacia de la realitat:
« … pese al «nomem ius» de la mejora con entrega de bienes en Derecho gallego, al referirse a una entrega de presente, cuyo régimen se ha de regular por este propio Derecho según la reciente interpretación del Tribunal de Justicia citada, cabe dudar seriamente que pueda dar lugar a pacto de los incluidos en el Reglamento».
Un segon problema:
2. La vulneració del principi d’unitat successòria:
« … no es posible la elección de ley para regir solamente un pacto sucesorio, a los efectos del artículo 3, apartado 1, letra b), de este Reglamento, referido a un bien concreto del «de cuius», y no a la totalidad de su sucesión».
I un tercer problema:
3. Produint la descapitalització de l’herència, com a cabdal relicte:
«un pacto con transmisión de presente, que es una liberalidad sobre bienes determinados, pudiera fraccionar la sucesión, en cuanto las deudas y las partes reservadas se determinarán por la ley aplicable correspondiente a la ley sucesoria (artículo 23 del Reglamento (UE) 650/2012) y podría ser considerada, por tanto, una elección de ley parcial, con clara vulneración de la unidad de la ley sucesoria».