El Parlament balear va decidir que en el dret autonòmic balear actual s’exalti el «contracte sexual» com a patrimoni cultural immaterial a protegir.
El “contracte sexual” és la meitat desapareguda de la història sobre el contracte social.
El contracte sexual revela com es va establir una forma específicament moderna de patriarcat, ja que la societat civil, creada gràcies al contracte originari, respon a un ordre social patriarcal (Pateman, Carole, El contrato sexual. Menades editorial, 2019: 36).
El que he començat afirmant es pot veure en l’art. 3.h de la Llei 18/2019, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que defineix, què és patrimoni cultural immaterial, i hi inclou un aspecte que és exclusivament patrimoni del Patriarcat, del pensament del masculí universal: la tradició jurídica privativa pròpia de cada illa.
Qualsevol “tradició jurídica privativa” és simplement la forma “pròpia o especial” de tenir les dones, amb la institució del matrimoni i la seva organització econòmica, i els fills de les dones, amb l’organització d’un sistema successori.
Per tant, des de l’art. 3.h de la Llei 18/2019, s’aclama la pervivència de regles que afecten la vida privada, que germinaren en la motivació «foralista» per a conservar les formes de matrimoni i successió, eixos per a la construcció de la genealogia masculina, instrument jurídic essencial del patriarcat.
